La península de YUCATÁ (II)

Joan Bta.Campos i Cruañes

 Després dc visitar Tulum3 seguim viatge cap al norcf, per la carretera que condueix a Cobá. Vials sense vo-reres, plens dc clots 1 de perill5 inson dables. A banda i banda, cís sorofis de la selva. De tant en tant, algun pobliu indígena. Ara, un petir emprcsari que ha muntat una paradeta de andrC>mines, a l'eut()rn de la seua cabana: hamaques, máscares pre-colomblnes drímitació, cerámiques tra-dicíc>nals, etc. Ara, un nen descal~ que et Sorprén amb un somriure am-pie com un badalí.

LI coiidiictor del vehicle que hem llogat és de la capital deIs Estats: Mé-xic D.F. Res a veure amb l'amabilitat la símpatia dels inclígenes. El rostre d un asteca tampoc no és com els qué estem acostumats a veure per aquesta banda de Méxic: la cara afliada, el nas piramidal, i cís ufis enfonsats dins cis pémuis, contrasten amb el rostre de íogasseta, bondadós i els ulís com a taronges deis males. Poc conversador, condueix impassible els innombrables accidents amb que ensopega el 4x4. Ens ha de dur a Chi-chén Itzá, al belí mig de 1 restar del Yucatá, pero Ii hem dir que abans volem visitar un cenote que lii ha a la sorrída de Valladolid.

Valladolid és una ciutar sorollosa d'uns 100.000 habirants. Res dinre ressant, trer de que es troba a desmal de la ruta de Chichén Irzá, a uns 40 Qm de distáncia, si fa no fa. La pla~a Major, alberga un jardí frondós i la seu de l'ajuntament. Aquesta és una municipalitat molr previsora, ja que té un calendari que amida el ternps que cus resta per a arribar al 2000 no sé siles bombetes de colors i les garlandes nadalenques sOn de 1 rany passat o bé s'han comprar per a l'ocasió. El cert és que esteni a meirar del mes de novembre i ja hi senyoregen la fayana de ca la vila.

La ciutar és un poblar de caslues d'una planta, anárqule, C()m arreu del Yucará, que atresora ser esglésies de irépoca colonial. El conductor srlia entestar a dur-nos a veure unes "Cilsas muy antiguas, puro arte españo¿ Sr.". Es tracta drun pany de cases de 1 época colonial, a les qLie el govern cís ha pintar la lavana de colors 11am-pants, molr Coents. Per descomprar que les dependéncies de les cases no estn obertes al públic.

Volcm visitar el cenote Dzitnup, que es troba a la sortiJa de Valladolid. Veré, c<)m que el conductor está molt despistat, fa estona que cns cm cmpassat ltentrador dcl cenote, raé per la qual ara hem dc recular, quan ja portern més dc 20 Qm rec()rreguts. Coses que passen, ací, al Yucatá.

Tret draixé l'expenéncia és irreal, única: una amplissima cc>va, decorada per milers d'estalactitcs que pen-geii dc dalt a baix corn a punyals. Al sostre, hi ha una escletxa, a través de la qual entra un raig de llum, com un fanal que il~lumina les aígúes turquesa dc l!estaiiy. Drentrada, cl bany fa una mica de repél, peré de seguida ti preus gust. El cc~ntratcmps del principi ha pagat la pena, però.

Chichén Itzá:Ia ciutat-estat de Kukulcán

Per arribar a les runes de Chichén Itrá, cal agafar la carretera 180, que travessa 'cix (Cancán-Mérida). Nosaltres, peré, l'hem agafada per baix dc l'cix, ja que hem fet un mena de revolta pel sud, per la carretera 307, per visitar Tulum.

Chichén ltzá vol dir en llengua maja "ti boca del pou &t ítzá'; en una referéncia al Gran cenote, el pou dc les ceriménies sagrades més ímportant del recínte arqucolégie.

Scgons tina llegenda maía, recollida al ChiLim BaLrm (1>, a finals del segle X, gcnt procedent de les regions centrais de MéXie, enva~#en cl Yucatá. N'eren emigrants que ifigien dc la ciutat tolteca de Tula, a causa dc la forta repressié religiosa política dc la zona. Aquest grcip dc tolteques, dit cís itzá, eren dirigits segons la llegenda pel capitost dén, Kukuleán i s'establiren a l'antiga ciutat maia dc Chichén, a les pía núries dcl nord de la península de Yucatá, on refrindaren la ciutat-cstat de (Shichén Itzá

Chhichén Itzá és, sense dubte, una de les jOíCS més pretiades dcl Yucatá tin deIs mill()fls exemples cte l'art urbá deis males. Es tracta d' tina complexe urbanístie d'estil Puuc (estil mala d'in-fluéncia tolteca), moJel de síncretisme religiés i esúlistie forca cvólucionat.

Al recinte, lii destaquen cís ampíes espais obeas i la magnificéncia d alguns edificis i temples, com ara la pirámide de Kukulcán (El Casteil). Una construcció de 24 m d'aícária, que té tants csglaons com dies dc l'any (365). Durant cís equinoccis de primavera i de tardor, ací té lloc un ténomen solar for~a curiós: un serp de llum ondulant, baixa des dcl cim de la pirámide a la base de l'edificació, on es retroba amb un cap d'ofidi. Després, amb el pas del dia, la imatge retornará al cmi. Hom din que és el retorn elche dcl déu Kukulcán, que visita la terra anualment, segons la profecia.

Aquesta era gent guerrera, amh una organitzacié militarista, que vencrava &vinitats diverses i que practicava cís sacrificis humans, al lloc anomenat el Gran Ccnot: un gran pou circular de 50 m de diámetre, que amagava una troballa macabra a més dc 30 m. de proffinditat. 1 es que aquesta era la morada de Xac, el déu de la pluja, al qual havien de satisfer, per tal de no perdre les collites de blat dc moro.

Els maies no coneixien la roJa, ni cís metalís, peré en el terrcny intel~lectual i espcculatiu, assoliren un niveil extraordinari: hí establiren un complex sistema d'cscriptura, jeroglífie i ideográfie, de més de 400 signes, deis quals només es concíx cl significat dc la meitat. També establiren un calendari, J'una precísié extraordinária, basat en 1 'observacié deIs astres. Pel que la a aixé, in destaca l'cdifici circular, anomcnat el Caragol, que s'usava com a observatori astronémie.

Al cim de l'anomenat Temple deIs Guerrers o dcl Sol, hi ha un altar de figura humana, el chac m(>ol. Ací, una mena dc rei-sacerdot, que vestia una llarga túnica vermella, alcava al ccl com una ofrena, cís cors sagnants deis jugadors que havien perdut al Joc de la Pílota. La sang vessada pels esglaons era l'aliment J'Itzamná, el déu del ccl. Es tancava el cicle ctcrn de la vida i la mort.

El Chitim Balam, és un cbdex mala que va ser trobat a Les nínes ae Tizimín, 1 que fiu aesxfrat pel monjo espanyol Diego ae Landa. Es tracta d»n llibre de cróniques históriques deis sacerctc>ts de diversos indrets de ti geografia mala.