LA PENÍNSULA DEL YUCATÀ (I) La Ribera Maia

Càlida, assolellada, misteriosa, i plena d'aromes tropicals, la península del Yucatà és una grata descoberta per al viatger aganat de sorpreses. Per ací encara ressona l'eco ancestral de la cultura maia, els càntics a Itzamná, déu del cel; el sacrificis humans a Xac, déu de la pluja, a Ixchel, deessa de la Lluna...

La península del Yucatà és un lloc que paga la pena de fer-li una visita. Un viatge de 10 dies n'és prou per fer-se una idea d'aquesta regió tan singular que forma el sud màgic de Mèxic. País de jungles insondables, d'una riquesa paisatgística impressionant i amb una cultura i una història rica i enigmàtica alhora que encara roman adormida sota les fulles dels grans zapotes (els arbres del xiclet), sota l'aigua encalmada dels manglars. Potser dir això és una gosadia si tenim en compte que aquesta regió s'ha convertit en un enclavament del turisme internacional de masses -europeu, però sobretot nord-americà- que des dels anys seixanta ha assetjat aquesta zona, amb el poder brutalment comercial dels dòlars. Una destinació que malgrat això recomane a ulls tancats.

Un poc de geografia

Amb una superfície de 200.000 Qm2, la península del Yucatà separa el golf de Mèxic de la mar de les Antilles, i pertany gairebé totalment a Mèxic.

Des del punt de vista administratiu la península està dividida en tres estats (cal recordar que Mèxic és una República Federal): Quintana Roo, situat al nord-est de la península, la capital del qual és Chetumal. Ací es troba ubicada la famosa zona turística de Cancún, la Ribera Maia i l'illa de Cozumel; l'estat de Yucatà, situat al nord de la península i que té com a capital la ciutat de Mérida, i, al sud-oest l'estat de Campeche.

La geomorfologia del Yucatà és una extensa planúria, formada per sòls calcaris, poc fèrtils, i en un procés de calcificació molt avançat, el qual forma avencs, coves, enfonsaments i una gran circulació de corrents subterranis, que donen lloc a la formació dels cenotes, llacs circulars de gran profunditat que ja gaudien d'un caràcter sagrat a la primitiva cultura maia.

El clima de tota la península és tropical, humit i calorós, però molt benigne i n'és, en bona part, el responsable de l'atractiu turístic de la zona. Pel que fa als relleus, la costa del Golf és baixa i sorrenca, essent la de la mar de les Antilles un poc més escarpada. A aquesta riba hi ha el segon escull de corall més important del món, després del d'Austràlia.

El corredor Cancún-Tulúm: el reclam turístic

La costa oriental del Yucatà gaudeix d'una orografia peculiar que ha estat humanitzada des de fa segles, ja que és tracta d'una plana litoral de 4 a 6 m d'altura, molt poc accidentada, amb platges d'arena blanca i d'aigües clares, cristal·lines.

Fa només cinc anys, però, aquesta regió de l'estat de Quintana Roo estava ocupada -tret de l'emplaçament de Cancún, al nord-est de la regió- per extensos manglars i per una selva baixa i ben espessa, encara verge. Actualment, la carretera 307 creua tota la regió de nord a sud, i forma un passadís d'asfalt que comunica Cancún amb Tulum. La selva original, ha desaparegut i s'ha convertit en un centre turístic internacional, format per una allau de complexos hotelers, megacentres d'oci i d'esbargiment i també per parcs naturals desmesurats que, any rera any, fan les delícies de milions de turistes que hi arriben. Les platges d'arena blanca, finíssima, banyades per les aigües clares i cristal·lines del Carib són un atractiu per als cabussadors de superfície (el popular snurkeling), a causa dels seus fons coral.lífers, que atresoren una fauna i una flora marina indescriptibles.

La Ribera Maia té una història recent. En efecte, si Cancún és l'invent turístic dels anys 60, la Ribera Maia és el reclam turístic de la península del Yucatà de finals dels 90, amb llocs tan emblemàtics com Platja del Carme, Akumal, els parcs naturals de Hel Há, Xcaret, Xcacel, la zona arqueològica de Tulum, les àrees protegides de Cozumel i, al sud del corredor turístic, la Reserva de la biosfera de Sian Ka'an.

Des de Cancún a Tulum, l'oferta hotelera és ampla i, en general, s'ajusta a cada butxaca: hi ha des de senzills allotjaments de tipus familiar a hotels de luxe, veritables megacentres de vacances. L'opció dels hotels tipus resort, però, és cada vegada més sol·licitada. Aquests establiments solen incloure la modalitat de tot inclòs. Ací com arreu, hi ha turistes que hi arriben per fruir d'una setmana de vacances sense haver de sortir dels límits de l'hotel. I és que ens cal de recordar que aquesta zona va ser dissenyada per atreure un turisme bàsicament nord-americà, poc exigent, que buscava fugir del soroll i la bullícia de la veïna Cancún. No obstant això, la Ribera ens ofereix uns altres punts d'interès.

L'illa de Cozumel i Tulum: el silenci de les pedres

Cozumel es troba situada a 45 minuts de distància de Platja del Carme. Amb unes dimensions de 14,5 Qm d'amplària i 58 Qm de llargària, Cozumel és l'illa més gran del Carib mexicà.

Illa sagrada i lloc de peregrinació maia, Cozumel era coneguda en època prehispanica com a Cuzmil ("terra d'orenetes") i enllà s'hi trobava l'oracle d'Ixchel, la deessa de la Lluna i de la fecunditat.

El port de Sant Miguel està situat a la costa occidental de l'illa, davant de terra ferma, i és la porta d'entrada a l'illa des del continent. Paga la pena fer una visita al parc Nacional de Chankanaab, a pocs quilòmetres al sud del port. És tracta d'un paratge natural d'una bellesa paisatgística insondable. Els amants del cabussament de superfície poden fruir dels fons coral.lífers que hi ha als esculls de Palancar, de Sant Francesc i de santa Rosa.

La zona arqueològica de Tulum es troba a 130 Qm al sud de Cancún, si fa no fa a unes 2 hores de camí, tot seguint la carretera 307. Es tracta de l'últim baluard del poble maia a la costa yucateca. El recinte, en forma de quadrilàter, s'ubica sobre un penya-segat espectacular de 30 metres d'altura que limita amb les aigües lluminoses del Carib, i és l'assentament maia més costaner que s'hi conserva. Al recinte hi ha més de 70 construccions diferents, d'entre els temples, habitacles, fortificacions, llocs de sacrificis, etc, i s'hi troba tancat per tres muralles gegantines -Tulum en llengua maia significa "mur, lloc tancat"- amb cinc portes d'entrada. A la zona s'hi arriba després de fer un curta caminada, a través d'un sender vorejat de selva, entre palmes exuberants i arbres del xiclet. Abans d'arribar a la zona de ruïnes, en una plaça descoberta, un grup de quatre voladors de Papantla, realitzen la cerimònia de les 13 voltes, fins que arriben a terra, com a pregària de fertilitat davant Xipetopec, el déu del Sol. La visita a Tulum es fa imprescindible.

Joan Bta. Campos i Cruañes