viatges

ALGÚ HO VA DEIXAR ESCRlT, JA FA TEMPS: "EL TURISTA ÉS AQUELL QUE TÉ BEN PLANEJAT QUAN TORNARÁ A CASA; EL VIATOER HITAN SOLS SA~ SI TORNARÁ". A BALI, PERO, ES SEGUR QUE TOTS DOS -TURISTA VIATGER- SERAN BEN REBUTS, PERQUÉ VILLA GAUDEIX D'UHA GRAN DIVERSITAT D'AMBIENTS, 1 DE POSSIBILITATS I UNA COSA ES CERTA,ALGUN DíA HE DE TORNAR.

UNA PROPOSTA D'ÍTINERARI: DEL SOROLL DEL SUD AL SILENCI DEL NORD

La Península de Nusa Dua es troba sItuada al sud de l'lIla 1 s'esdevé el contre turístie més íinportant de Bali. Enílá, s'apleguen luxosos complexos hotelers que convertelxen l'indret en un ventable paradís que atrau cada any mllers de turIstas.

Espectacles folklórics de tota mena, uiia allau de propostes gastronémi-ques -reculís d'una cuina rnll~lenána, exqulslda excurslons amb gula-Intérpret, 1 una acurada olerta d'activitats por al lleure ¡la lolganca, en són alguns deis atractlus que es promouen.

Hl ha, peró, una altra manera de lcr ¡'estada a Bali. Em referese al vlatger de la eltacló del prlnelpí. Sí, aquelí que tracta d'endlnsar-se en paratges solita-ns, Inhósplts, que es troben a fora dels clrcults programats; aquelí que, al cap-davalí tú de cada petjada una nova des-coberta. Pal que la a aíxó, Bali compta 3mb una ampla olerla d'allotjaments econónilcs tís losmen que fius 1 tot Incloucn en cl preu de la pensió el mandí, el bany indonesí tradicional. Tot plegat, ¡'estada a ¡'lIla ens olereíx possí-bllltats per a tots els gustos 1 butxaqucs.

Nosaltres, ens hem decldlt a ¡logar cis serveis d'un taxista, per tal d'anar descobrínt ¡'illa de mica en mica 1 pal nostre compte. Després d'acordar l'ítl-nararí, bern convíngut el preu del tra-jocte en 40.000 rápies --~al voltant da 3.800 ptes, sí fa no la, al canví.

Abandonam Nusa Dua tot sagulnt ¡'autovía que condualx Daupasar la capital administrativa de Bali, que compta amb una poblacló 300.000 habí-tants. Ls tracta d'una clutat aíxordadissa 1 ensorollada a causa deis milors do colts o hemos una mona da triciclos a motor que transiten a la babalá pels seus carrors. L'ambiont és caótic. No obstant aixó, br un tomb pal mercat antie el pensar és una experléncla que paga la pena. Entra un labarlnt da vaus 1 da gastos, s'ouan cís raclams 1'escridassats deIs venedors de sedes 1 coralís, amb el fresseig d'una pul~lulant gentada que mai no saps si va o toma. Olores las Iragánclas més atérlas que provanan dc las paradatas d 'cspéc las. Sansaclons quc, Lot plagat, ajudan a crear Lina atmosfera Irreal, com sI túra un mlratge trat da Les mili una nits.

Ens aconiladaní da la clutat par contInuar camí cap a les terres del nord. A niasura que ans apropaní a ¡'Interior de ¡'lIla, el tránslt s'apalvaga. A uns Poe qullómetres cta la capItal, passem Batubulan, la clutal dais ascultors cia padra volcánIca, ¡'obra deis quals roman estosa, a bauda 1 banda de la carretera, Lot esperant el comprador ocasIonal.

A Iree da nilgdla arrlbeni a Mas, un poble da bramans cina alberga cís obra-dors da fusta lilés l¡iiporta¡its da ¡'lIla. Ací 1am un alto par vIsItar un obrador. Resulta admIrable la curosltat amb qué cís opararís treballan las fustas niés delicadas, coní ara al sándal, 1 d'altres més raslstants, coní ara al tea 1 'chan que, a Poe a Poe, s'bI van translormant en figuras caprltxosas que representan deessas 1 déus del culta blndulsta.

Un Poc després de Mas, ens aturem a vora de carretera par Lastar al sate,que és una  mena de burxa de carn de pollastre Ceta a la brasa, assaonada d'iina salsa de cacanel d'alió lilés picaril. un acabar la pícadeta continueiii viatee túnt rumb cap a Ubud.

Ubticl ás el centre ci'art aullemodero de [ial 1, otí s'apiega la cornunital de piiitors latí de lorasters coní de ic:cais. ~}O iioc tic postal, cíe recés ci'liisplracló per cis artlstes.

un pass'tr Ubucí, soní al beil cor dc iiaii. Wotrem cíe scibte en el terrilor del verd, el color paradigmálle de Haii. Fis arrossans atapeclxeo la pianúrla que .s'estáo com ulla gntn califa verda que cus eticega 'esguarcí. Lausltení Liii bou Ircis peis nrrossars ¡los que en arribar a un puní cíe crují la, el canil es torna estrel sinuás. 1 lení arribal a íes terres inuntaiiycnqucs dci norcí. [Si silenel s'ou. De taul en taul, desctibrini loscispitats 1cm-píes que s'amagucu entre boscos de bambús, entre painies 1 orquldies. Seutim el bategar de les banderoles d'oracícuis que s'eulairen. 1 ás que, segons la crecoca hioduista, ci veul íes la mourc 1 esquinca i'airc de benedicebos ¡ d'induigéncies. Tanibá aiiunyen eis esperlís nial ignes. Ptigeui per una carretera de tirusc pendení. Li canil serpenteja les darreres terrasscs d'arrós. Al cmi d'un voicá apagal está el pobie de Kiutamaui. Des cl'aquest indrel el palsaige ás meniveliós: davail nostre, una iuipressi<ioaiit Itiudalada que Coma el 1 icte liatur ¡ , davaul ci voicá, el geganí de loe que es troba adiiriiiit des de l'any 1926. Ad dalí l'aíre ás por 1 see, peró, cíe taul en Sant, cis dimonis 1 esperlís que nien la cultura balinesa es deixen caure a sobre cis pobles, en lonna de tempesla de loe ¡ por.

De tornada a i'hotei ens atreu la ¡dea de vis¡tar la costa oriental de i'ílla peró ja és cap al tard i a más a más, n'estem cansats.

LA MÚSICA BALINESA: DANSES 1 SAGESL   Les danses indonésies han estat mspirades en rituals religiosos d'iniciació, tanibé en eis esdevenimenís bistórics o sages. A hores d'ara, peró, es representen com a reclam del turisme 1 5 es-devenen un moho más d'esbargimcnt, lot i que a 'interior de i'iiia lora deis circulís turístics encara conserven aquesta fundó social. 1 ás que el balinás duu la religió a la sang 1 a i'áuima. No sois en fornía pan de la seua vida, ás que u'és la vida sencera.

D'entre les danses tradicionais iii ha el lc>gotig, que ás una dansa típicaniení femenina d'una gran beliesa plástica. El grup de dansaires el lomen una colla de xiquetes de cloe auys que visten de brocats i d'or, 1 que se'us oferelxen als ulís en una sublilesa de movimenís 1 de coiors. Fi har()llg, en canví. pertany a les danses de tránsil religiós. Aquesta dansa representa la hulla ancestral entre el Mal l'encisador Rangda 1 el Bá el Rarong. L'acompanyameut musical ás a cárree d'una orquestra gcrnc/a~i , fornía-da per un grup de quatre gt'iidci' o metal'lófons que porten un tema modal les seues variacions nientre que cís gongs (pereussió), creen el contrapuní.

A TALL DE REFLEXIÓ FINAL

Más eullá de la paradoxa del turisme de masses, que aIreo el turista convencional, i la párdua de la ideutital cultural deis pobies que la cultura universal iniposa, l'objectiu dci vialger que arriba a Bali ás ben dilerení. Hl ha l'esguard ooveii, ingeno. de i'honie que cerca d'aprendre d'alió que veo,' el desig de nurar, de istejar alló que troba, peró, aixó sí, sense canviar-ne res. Aixó fóra noniás una vella sentáncia; passejar cis pobies, viure'ls com si loren nostres.

JOAN BTA CAMPOS CRUAÑES