IN MEMORIAM
El castellonene Manuel Rozalén i Sales, nat fa 92 anys, ha mort el passat Novembre. Metge per la Universitat de Valéncia. Doctorat en la Universitat de Madrid. Metge de la Beneficéncia Municipal de Castelló, de l'Hospital de Sang, del front de Teruel... Pediatra observador i estu-diós, descobreix el poder astrin-gent i protector intestinal de la garrofa, perfeccionant a l'Hospí-tal Clínic de Barcelona la farina de garrofa, comercialitzada per Nestlé, i que tots els xiquets de la postguerra hem provat els seus benéfics efectes en les "colitis" de llavors. Politic del "partit Radical de Gasset", fou secretan de les jo-ventuts radícais i conegué la presó (on va escriure l'única poesi en castellá que conegem de la seva vida i que publiquem com a primicia, grácíes a la memória del seus nebots Menezo Rozalén). "Desterrat" (té grácia, avui, açó) a... La Pobla Tornesa: Pediatra, després, de l'Hospital Provincial. Poeta reconegut: guanyá els premis "Pátria", "Amor" i "Flor Natural" als Jocs Florals de Castelló, triada que Ii permetra de fruir del titol de "Mestre en Gai Saber". Músic inspirat, Qui no coneix canta les seves "Cansons de la Terra"? Peró, sabretot, noctámbul, xerrador... romancer, disartidor, lletraferit, humanista. Ha mort un metge de Castelló. |
" La
noche llena de miedos expectante y angustiada Espera luz de la luna que saldrá de
madrugada La luna rostro encendido, la cabellera a la espalda, Las estrellas de los cielos y hasta el Lucero del alba, Cuando ha salido la luna, tiemblan con temblor de escarcha. La luna desde lo alto se ha asomado a mi ventana, Ventana de celda oscura, de soledades amargas, De largas noches de insomnio, esperando la mañana. De tiempos sin contenido, largas las noches, muy largas. Ahora, el mirar de la luna me ha llenado de esperanza. Luna, solitaria luna, tu soledad me acompaña. Luna llena de silencios, tu amargura es la de mi alma. Ve y dile al que quiera oirte que estoy con los que trabajan, Con los que mueren de pie, con los que no se acobardan. Con los que buscan justicia, sin sangres de madrugada. La luna, toda redonda, en el cielo está colgada, Desde mi celda en silencio la contemplo seccionada. La dividen cual cuchillos los hierros de mi ventana." MANUEL ROZALEN 1 SALES (194O)
|
VICENTE RIPOLLES VILAR