EDITORIAL

DE FUNDACIONS Quan ens parlen de "fundació", en el projecte d'una nova organització de l'as-sisténcia médica, no es refereixen precisament al sentit que Ii donaven al mot els escriptors místies del Segle d'Or espanyol. En un aspecte positiu potser vulguen organitzar una gestió més directa del que-fer sanitár¡, amb una implicació dc tots cís estaments protagonistes en cada unitat assistencial, controlant les despeses a partir de l'avaluació prévia deis distints proce-diments diagnóstícs i terapéutics, promovent la millora deis indicadors ¡la conse-cució d'uns objectius pactats dins de cada unitat, servei, hospital o área de Salut. Amb la introducció d'incentius económies professionals tan comuns en el sector prí-vat de la economía, ja siga el sector prima-rí, la industria, el comere o els serveis. Fins ací poc que objectar, encara que ja es veu que no parlem de Mística.

Peró el perill  d'una prívatització radical i agressiva, la persecució d'una finalitat massa economicista i, sobretot, la creació de nous beneficiaris-intermediaris entre el metge i cís malalts, sense implicar clarament els metges en les decisions gerencials de la Fundació, pot portar per a nosaltres la reconversió en "professionals ejecutius de grau mitjá", perdent la seguretat estatutária del trebali, la carrera professional (non nata) del nostre quefer una activitat estressant competitiva. Pensem que no ideal per una Medicina humanitzada. Produir Salut no és produir (i vendre) rajoletes.

Així que, d'emblée, oposició frontal no. Peró ens cal matisar, discutir, pactar romandre ben desperts, tots els

METGES DE CASTELLÓ