A la Indonésia no bi ha cap religió oficial. Diverses creences com ara l'islamisme que és la religió majoritária, amb prop de lOO milions de seguidors l'hinduisme el cristianisme, i fins i tot les creences naturais o animistes conviuen, sense daltabaixos ni friccions.

Pel que fa a Bali el 95% de la població segueix l'hinduisme, creenva que venera una divinitat única que es materialitza a la Terra en la tríade formada per Brahma, el creador; Vishú, el déu de la pau, i Shiva, el déu de la destrucció; i també el salvador. Aquesta mena de divinitat es representa amb una figura de diversos caps que miren a totes les direccions, que s'hi pot veure a qualsevol racó de l'ilía. A més, l'hinduisme balinés també adora tota una allau de personificacions d'aquestes divínitats.

A Bali, la vida gira a l'entorn del temple. A qualsevol hora del día, perú sohrctot a frec de migdia, aquest recinte sagrat es converteix en el centre de reunió social i religiós de la comunitat. Es el mornent de fer l'ofrena diária als déus, alhora que s'aprofita per retre testimoniatge als avantpassats. Les dones i les xiquetcs duen al cap una mena de safates, bellament atap¿ídes de fruites del día, (bananes, pinyes, mangos, fruites de la passió, pomes...> que ofereixen en pregária als seus déus.

També, en aquest marc cerimonial, el món de les aromes i les olors obté un protagonisme indubtable: per tal de dignificar el recinte sagrat, durant les pregáries es cremen fustes aromátiques (com la mirra> i pertúmades com el sándal, l'encens i l'agál.loc.

Perú, per al balinés, l'esdeveniment religiós i social més irnportant és, sense dubte, la cerimónia de la incineració deis cadávers. 1 aixó per-qué segons la creenca hinduista, l'ánima del difúnt, mitian~ant la reencarnació, pot arribar a renáixer a l'altra vida en una casta superior. En la cerimónia de la cremació participa tota la comunitat, ja siga per a bastir els sumptuosos cadafals crematoris o bé per a embellir-los amb fines polícromies. El mort és incinerat tot seguínt el més estricte ritual del precepte hinduista i les seues cendres són escampades, finalment, per damunt de la mar.

Bali gaudeix d'una bellesa paisatgística gairebé sense límits que ens perrnet de fruir paratges encara ver-ges, inhúspits. La natura feréstega del paisatge el clima benigne i la ben coneguda hospitalitat oriental són algunes de les raons que han convertit aquesta petita lIla indonésia en un dels indrets més visitats 1 admirats del mon.

El paisatge balinés está format de muntanyes d'origen volcánie que es troben atapeYdes pel verd irreverent de la vegetació tropical, on destaquen, per la seua abundáncia els bambús diverses espécies de palmeres. També hi ha els boscos monsónies de tecs que es forrnen com a conseqúéncia de les sequeres prolongades que alternen amb l'estació plujosa.

La píanúria de l'ílla está dominada pel verd brunzent deis arrossars que continua amb un trencaclosques infinit format de diminutes terrasses a les vessants muntanyenques.

Tot just arribar a l'illa, el viatger ha d'obrir-se a aquest palsatge de verd de cendra que l'esguard ufanós Ii posa entre els ulís. 1 aleshores, el món desconegut i entranyable que fressa a aquesta terra es fa desitjable, suggeridor. Tot un regal per a l'esguard i per a l'enteniment. Alxó sí, aquí al vlsitant se'l convida a entrar en una cultura ancestral i mil'lenárla, 1 sempre bern de tenir ben en comptes que a Bali som nosaltres els convidats; i que, per tant, ens hem de comportar com caí 1 no pas com a agressors a qualsevol deIs indrets que visitem.