Encara que siga amb un discret retrás, cal recordar que ja som centenaris. I aquest xicotet detall és un fet de certa importáncia en la vida humana, personal i col.lectivament considerat.
Potser individualment ha perdut un poc del carácter excepcional que suposava arribar a centenari, amb tota la para-fernália d'homenatge familiar i públic que es munta al voltant del vellet complídor, declaracions personals inclosses (ja saben: "menjars casolans, bon vi treball poc stressant..."), puix creixen les expeetatives de vida i la noticia repetida deixa de ser noticia.
Ara bé, col.lectivament, associativament, corporativament, amb la "ment que vostés vulguen, sí que és noticia que tots els membres actius d'una professió, de matissos tan individuals i sovínt excepcionals, formen part d'una entitat comuna, com a garantía del correcte desenvo-lupant de la seva activitat, com a servei social fonamental, amb independéncia de les directrius de política sanitáría que cada govem, lliure i consensuadament proposa i els parlaments llegislen, tot incloent els llargs periodes del segle que dites lleis no hagen segut democrátiques ni consensuades.
El Col.legí es va fundar al segle XIX, com ja saben, encara que ho celebrem durant tot l'any 2.000, seguirem estant al segle XX els
METGES DE CASTELLÓ
