Des de la riba de la platja, el turista albira
l'arxipélag coral.lífer del Rosario, i l'enigmática illa del Pirata que es troba
abra~ada per una mar de maragda. Enrere d'aquest esguard resta la ciutat de pedra
endonniscada que s'hi debat entre el somni colonial i la realitat.
Un v¡atge en chiva: entre el somni
lía realitat
El viatger somniador encara pot submergir-se en un món
inesperat de mágia de fantasia, si prova a fer un tomb en una chiva, un d'aquests
autobusos interurbans multicolors i bigarrats.
Recórrer la ciutat en una chiva perdre's per la seua
rodalia suposa fer noves i suggestives descobertes. Amb el sotragueig inesgotable del
vehicle s'esdevé tota una eslíavisada d'olors mai no obrades, de paisatges
inversemblants i ros-tres exóties que t'atabalen els sentits, sense treva.
Des del tinestral de l'autobús sotges la ciutat. El tránsit
urbá és estrident i caótic. L'espectador ocasional s'esglaia d'escoItar una simfonia de
sorolís que ressona per tot arreu com un murmun. Peró, aquesta situació de confusió i
de desordre sembla no afectar el nadiu que s'asseu al meu costat i que ara taral.leja
canconer una cómbia. Finalrnent, te n'adones que en aquesta vorera de l'Atlántic, el
temps de la vida real té poc o gens a veure amb el temps interior del nadiu.
L'autobús s'atura totjust davant d'un estadero (bar). Aqui,
ensumes per primer cop l'olor penetrant del patacon (banana verda fregida) i de
lafritanga. A fora, un sol de justicia, superb, qualla l'aire com un forn.
Al rastelí del carrer, una llarga filera de cossos espera
impassible el moment de pujar a la chiva. Tot d'una, descobreixes la riquesa cultural del
mestissatge: mestissos, mulatos, blacs, amerindis formen aquesta cruilla de races, aquest
calidoscopi de pelís tomassolades.
De mica en mica, peré, abandones la ciutat de pedra. A uns poes
quilómetres del nucli urbá, el panorama canvia de sobte. T'endinses sense adonar-te en
el territon del misten, en un món solcat d'ilusions i de miratges. El paisatge inhéspit
de la jungla, la natura verge 1 feréstega t'impressiona les ninetes.
Transitem carreteres sinuoses, amb més pols que quitrá, que es
perden a banda i banda deIs manglars, tot salvant l'obstacle de l'aiguamoll i del fangar.
La ploma de Gabo, l'escriptor de Cent anys de so/itud, plana per aquestes contrades, a
través d'una atmosfera enrarida de mosquits. L'aire fa l'olor de l'aigua podrida. |
 Hom podria dir que
seguim rumb per territoris ja petjats, en qué potser es fonen les quimériques llegendes
de l'Or del riu Sinú, que el conquistador Heredia no va poder trobar.
A la vora de la carretera, una colla de nens descal~ats llueixen
samarretes de la selecció colombiana de futbol, s'atabalen per vendre't tota mena
d'andrómines. Una iguana sotja l'escena, encuriosida, tot bandejant el pap sota la gorja.
Aquesta és una escena quotidiana i alhora paradoxal que es repeteix al llarg de
l'itinerari pel Carib colombiá. 1 és que Colémbia gaudeix d'una riquesa natural
insondable, peré també pateix desequilibris socials econémics forca marcats.
Amb tot, peré, hi ha molts visitants que rebutgen sortir del
món luxós i de simulacre que envolta a Cartagena. Potser no saben que, amb aquesta
actitud, s'estan perdent una bona part d'alló que el Carib colombiá els hi pot oferir.
JOAN BTA. CAMPOS I CRUAÑES |
