En aquesta ocasió, anem a presentar-vos dos campanars emblemáties de la nostra provincia. Tots dos són ben coneguts de tothom, ja que han estas contemplats adrnirats des d'antic, a causa de la seua bellesa, i la seua alcária, la qual cosa és un tret sin-guiar, ja que no hi ha cap d'altra torre a les nostres contrades d'estil semblant a aquestes. Em referesc al campanar de la pobiació d'Alcaiá de Xivert i al campanar principal de la Valí d'Uixó. El campanar d'Alcalá de Xivert (insertar foto Alcalá) El campanar d'Alcalá de Xivert és una torre alta, de 68 metres d'alcária, que s'albira des de qualsevol indret d'Alcalá, peró que ja es fa present des de molt abans d'arribar a la població. En arribar la nit, i amb l'encesa de la llurninária arnb que está dotat, el campanar gaudeix d'un esplendor afegit, cosa que es confirma plenament en apropar-se'n a la placa on es troba ubicat. El carnpanar d'Aicalá está SituaS a una placa arnpla, tot junt a l'església de qué forrna part. Cal dir que i'esgiésia d'Alcalá té una facana d'estil neoclássic, la qual va ser constraída al segle XVIII. La placa, juntament amb la facana de l'església i el campanar; s'esdevenen un conjunt arquitectónie certament espectacular i beil. El carnpanar, tot que va ser construíS en una data posterior a l'església, manté el mateix estil arquitectónie, amb abundants adornaments, cosa que ens fa comprendre l'interés que va suscitar la seuaconstrucció i que és, al capdavall, un motiu d'orgull per ais habitants d'Alcaiá de Xivert. Alcalá de Xivert té una població a prop deis cinc-mil babitaats, i está situada en un pía, a la comarca del Baix Maestrat, a una altitud de cent-setanta metres sobre el nivelí de la mar. Dista de Castelló de la Plana uns cinquanta quilómetres, i s'hi pot accedir mijancant la carretera N-340, o bé l'autopista A-7. La població gaudeix d'un oratge forca agradable durant bona part de i'any i está dotada de tots eis serveis necessaris per a una urbs del seu tamany. El pobie pot resultar un excelálent punt de partida per a fer una escapada a lloes tan pintoreses i interessants de visitar com ara Peniscola, Alcossebre, Sant Mateu, Morelia, etc. Finalment, és una pobiació que justifica un viatge per tal de ser visitada. Una visita que, d'altra banda, s'ha de fer sense presses, assaborint el seu ritrne de vida tranquil I assossegat, tipicament agricola i deis seus petits comercos i les indústries familiars.

Situada a la comarca de la Plana Baixa i arnb vora cis vintinun mil habitaats, la Ciutat de la Valí d'Uixó és el tercer nucli de població més important de la provincia de Castelló. Segons sembla una de les causes d'quest creixement de població va ser l'important desenrotllarnent de la indústria del calcer que va produirse a la década deis anys 60. Aquesta embranzida 'nd¡~strial va estar encapcaiada sobretot per l'ernpresa de Segarra, la qual va náixer als anys

40, peró ben aviat va esdevenir el punt de convergéncia d'un fort corrent immigratori que va venir a la zona per tal de proveir de má d'obra la indústria del calcer. Tret de l'activitat industrial, l'altra gran font tradicional d'ingressos de la pobiació és l'agricultura, malgras que a l'ombra de la indústria del calcer s'han desenrotllat uns altres nuclis industrials importants que, a hores d'ara, han substitait la decadent indústria del calcer. El campanar principal de la Valí d'Uixó en forma pant de l'església de i'Ascensió, la qual va ser construida al segle XVIII. Jots dos persanyen a l'estil barroc, van ser construits arnb pedra roja o arenisca triásica, materials que son molt abundants a la veina Serra d'Espadá. Arnb aixó cal dir que la població de la Valí, es troba situada a les faldesde la serra d'Espada de qué forma pant. El conjunt format per l'església i el campanar estan sitaats en una petita placa, d'acord amb el piánol del primitiu nucli de població que segueix un tracas format per carrers estrets, per placetes de tracats sinuosos que ens recorden com va ser l'antic nucli de població, el qual res té a veure amb les recents zones d'expansió urbanistica de la Valí. El campanar i la facana de l'església de i'Ascensió de la Valí, es troben situats, per tauS,' en una placa de petites dimensions, la qual cosa ens obliga a fer un esforc per tal de seguir una meticulosa observació del conjunt que formen i que val la pena de gaudir. D'aitra banda, la torre campanar gosa d'una iluminació nocturna molt apropiada i excelálent , que sense dubte fa justicia a aquest belí conjunt arquitectónie de la Plana Baixa.