Campanar
EL SACRISTÁN
Butíletí del Col-legi de Metges inicia un nou cicle, amb una edició molt més
acurada, tan pel que fa al format, com a la qualitat de les fulles i al color. 1 és per
aíxo que el comité de redacció ens ha ofert la possibilitat de publicar una séne de
reportatges gráfics sobre Campanars que presideixen diferents municipis de la nostra
provincia. Juntament amb aquests reportatges grafics caldria incloure una ressenya dels
diferents pobles, que hauria d'estar feta per metges que habituaiment desenrotillen la
seua feina en les esmentades poblacions que, a grans trets, hauria d'incloure aspectes
urbanistics, culturais, gastronómies, climátics, etc. L'ordre d'aparició dels diferents
campanars no ha de seguir, necessáriament, criteris d'altura, de valor arquitectónic, o
d'ubicació en poblacions de major o menor població, perqué a tots ells els reconeguem,
de bon comencament, una importancia fonamental en la població en que estan ubicats.
Els campanars en general, han sigut i són els monuments emblemátics deis pobles. Amb
ells se reconeixen els pobles i també amb ells s'identifiquen els seus habitants.
Des d'antic que han presidit tots els esdeveníments locals importants; cridant a la
festa, tocant a morts, invitant a celebracions religioses, anunciant fets d'interés
general, com ara avisos d'incendi, perills en temps de guerra, etc. I tot aíxó, baix
l'expressió del ilenguatge de les campanes que eren tanyides per campaners que coneixien
be el seu ofici. Per desgrácia, actualment, molts dels nostres campanars han perdut les
seues campanes i sobretot els seu campaners. I, amb el pas del temps, els edificis
pateixen la deixadesa i la indiferencia de la gent. .Tot aixó fa que apareguen escletxes
i esbornats, i també propicia l'aparició de brosses en els murs, que certifiquen una
degradació continua i que esta relacionada amb el grau d'exode deis pobles que
senyorejen. També és cert que, d'un temps encá, s'esta produint una sensíbílització
i una conscienciació pel tema deis campanars -encara que molt mcipient-, de que la seua
presencia es important i, aixó fa que es financien les obres de restauració, peró,
sobretot anuncia un desitjat ressorgiment del món rural.
En principi, aquest seguit de reportatges va a comencar amb aquests quatre campanars:
El Fadri de Castelló, el campanar de la Valí d'Uixó, el campanar d'Azuebar i el
campanar d'Alcala de Xivert.
 |
El campanar d'Azuebar El
campanar d'Azuebar presideix a aquesta població des de l'Església que hi ha situada a la
Placa Major. Es un campanar que es troba restaurat, la qual cosa es un motiu de
satisfacció i de congratulació.
Azuebar es un poble de dos-cents cinquanta habitants, i te una economia fonamentalment
agrícola (produeix oh i ametiles) encara que compta amb una xicoteta indústria. Es troba
situat al beil cor de la Serra d'Espada, i compta amb un brollador d'aigúa (la font del
Sas) que produeix una aigua de gran qualitat que es molt apreciada, í que es
comercialitza. El poble te una trama de carrers molt interessant, i aíxó el fa molt
recomanable per a passejar-lo sense presses, gaudint del paisatge, i fins í tot es molt
apropiat per als amants de la fotografia, ja que l'urbanisme de la zona encara no ha
produYt atemptats en l'arquitectura típica del POble. L'estada en la població resulta
tranquil~la i del tot recomanable per al descans. Té tres establiments per a poder menjar
de una forma correcta perú sense excesives pretensions i amb preu molt ajustat. Per
últim, cal dír que dista uns quaranta quilometres de Castelló i que es pot accedir per
una carretera bastant acceptable i poc transitada. |
