| MELANGIA Qui viaja a Potes, un poble porta deis Pics d'Europa, es pot quedar impressionat per un conjunt escultóric que representa un home esgotat damunt d'un cavail més cansat encara. No és un homenatge als repatriats deis desastres del 98. Es "El metge rural". Dues criatures en plena feina, peis penya-segats, portant caliu als malalts del mes remot indret de la muntanya. No podrien ser molts en una jornada. i en cada llar pensem que remandrien una bona estona, xerrant, escoltant, recolzant, sovint en lluita contra malalties no massa conegudes. Així seria a tot arreu, al nostre pais, a Morella, Vilafranca, La Serra, ¡ tants i tants Ilocs. Pocs mitjans, poca inversió, pocs diners. Peró molt de temps, molta paciéncia, en un científic, un artista i un amic que coneixia tots els problemes, els pensa-ments, les heréncies, tota la "etiopatogenia" socio-económica... amb menys armes contra el bacil de Koch que avul contra el V.I.H. l el metge actual no pot evitar una melangia, un somnure emocionat per lo gran que es "acó que fem nosaitres", i un lament de perqué avul, amb tants mitjans, coneixements, comunicacions, niveil socio-económic i una expectativa de vida tant llarga, tot té que ser tant rápid, impersonal, sovint agressiu. Perqué la solidaritat i el progressisme que ens omplin la boca al cotarlos, tan sois han de ser tecnoiogia i diners, i de la vida deis malalts sois sabem els signes i els simptomes... Arribarem a un punt en qué el futur "masover del 2.000" es diagnosticará eh mateix fent ús de la conexió Internet del seu mas amb l'Hospital inteligent del segie XXI... i fent un pont per damunt deis METGES DE CASTELLO |
 |
