Nuestra portada

JOSÉ A. HERVÁS TARÍN

Daltabaix de sorpreses, de de ruïnes, de presses. La cida que mai no es cansa de girar i aquest afany humá, tan sol-licit, tan nostre, de reflectir les coses com en un espill de promeses. i d'escoltar com, rera les parao/es tornem a sentir el soroll de rellotge d'arena que, a poc a por capgira i mou el món, camí del temps i amb el foc roent al vidre deis ulls.

1 el temps que passa de pressa, inexorable, i ens batega ens deixa com un llampec a la tempesta.

Temps passat, estimat, rovellat, empedrat.

Peró, també passa la vida amb una corredisa encisadora que prompte s'esborra i s'ohlida. Com una roda que gira ¡gira en aquesta lira de vanitats, en qué s'engrama l'humana existéncia.

Roda d'amor, roda estimada, la vida.

Joan Bta. Campos i Cruañes