LES COVES DE VINROMÀ I EL MUSEU ALMIREZ

Ens vam acostar fins a les Coves de Vinromà (municipi de la Plana Alta, ja en els contraforts del Baix Maestrat), a la recerca d’aquest museu. L’origen de la població, com el del castell montà d'Abenromá (totalment destruït), és musulmà. Conquistada pel rei Jaume I, l’any 1233, aquest castell va ser donat pel tractat de Montalbán (any 1235), a Blasco d'Alagó. Posteriorment, va ser confiscat i cedit a l'Orde de Calatrava. L’any 1293, Jaume II confisca de nou els béns a la Casa d'Alagón i els dóna a l'Orde del Temple a canvi de Tortosa. Extingida l'Orde, va passar a la de Montesa en l’any 1319, sent designat el castell de les Coves d’Abenromá com a cap d’una Comanda Major.

La població de les Coves de Vinromà s'enquadra en un paisatge agrícola que ocupa una vall d’oliveres i ametllers, amb explotacions ramaderes, entre barrancs i rambles. El seu relleu és accidentat, i està integart per formacions muntanyoses paral·leles a la costa. Destaca el Tossal Gros, els barrancs de la Falguera, Penyarroya, i la rambla de les Coves. Dins del terme es troben les pintures rupestres del barranc de la Valltorta.

Morter del segle XX. Ceràmica de Manises

… i, en aquest recorregut amb les imatges i tradicions de la nostra província, ens vam trobar amb el "Museu Almirez", enclavat en el centre de la localitat, en un bell edifici de tres altures, perfectament estructurades en diversos espais que arrepleguen una molt completa col·lecció de morters, els quals s'han utilitzat al llarg del temps i en distints llocs i cultures. Cada peça està acompanyada d’altres utensilis de l’època, inclús amb la indumentària pròpia del lloc, en alguns casos.

Es tracta, sense dubte, de l’obra d'un autèntic enamorat d'aquesta matèria, cosa que vam poder constatar durant la nostra visita i d’una vàlua indubtable. L’autor és Vicente Garcés Julve, metge que ha "resseguit" no sols els pobles de la comarca, sinó també la península i inclús més enllà, aportant peces i documentació suficient per a l'edició de "El tractat del morter", que tenim en les nostres mans.

Morter de fusta de pi. (Zona d'Els Ports. 25 x 15 cm. Mà de morter industrial (48 cm.). Cepelló de ginebre.

En l'evolució del morter, Garcés, fa un extens periple, des de la teoria mandibular, de l'home primitiu, fins a l'actual batedora elèctrica, passant per una mostra de morters utilitzats per distintes cultures per a l'ús de la molinada, les argiles, el gra, la farmacopea… Pedra, fang, bronze, i les cultures a què donen nom, es donen cita i il·lustren aquest Museu de la nostra província que ha merescut el Premi Turisme 1999 i una altra sèrie de reconeixements. La seua visita paga la pena.