LES COVES DE VINROMÀ I EL MUSEU ALMIREZ
Ens vam acostar fins a les Coves de Vinromà (municipi de la Plana Alta, ja en els contraforts del Baix Maestrat), a la recerca daquest museu. Lorigen de la població, com el del castell montà d'Abenromá (totalment destruït), és musulmà. Conquistada pel rei Jaume I, lany 1233, aquest castell va ser donat pel tractat de Montalbán (any 1235), a Blasco d'Alagó. Posteriorment, va ser confiscat i cedit a l'Orde de Calatrava. Lany 1293, Jaume II confisca de nou els béns a la Casa d'Alagón i els dóna a l'Orde del Temple a canvi de Tortosa. Extingida l'Orde, va passar a la de Montesa en lany 1319, sent designat el castell de les Coves dAbenromá com a cap duna Comanda Major.
La població de les Coves de Vinromà s'enquadra en un paisatge agrícola que ocupa una vall doliveres i ametllers, amb explotacions ramaderes, entre barrancs i rambles. El seu relleu és accidentat, i està integart per formacions muntanyoses paral·leles a la costa. Destaca el Tossal Gros, els barrancs de la Falguera, Penyarroya, i la rambla de les Coves. Dins del terme es troben les pintures rupestres del barranc de la Valltorta.
Fonts: "Gran Enciclopèdia de la Regió Valenciana" "El tractat de Morter". De Vicente Garcés Julve |
| i, en aquest recorregut amb les imatges i tradicions de la nostra província, ens vam trobar amb el "Museu Almirez", enclavat en el centre de la localitat, en un bell edifici de tres altures, perfectament estructurades en diversos espais que arrepleguen una molt completa col·lecció de morters, els quals s'han utilitzat al llarg del temps i en distints llocs i cultures. Cada peça està acompanyada daltres utensilis de lèpoca, inclús amb la indumentària pròpia del lloc, en alguns casos. |
Es tracta, sense dubte, de lobra d'un autèntic enamorat d'aquesta matèria, cosa que vam poder constatar durant la nostra visita i duna vàlua indubtable. Lautor és Vicente Garcés Julve, metge que ha "resseguit" no sols els pobles de la comarca, sinó també la península i inclús més enllà, aportant peces i documentació suficient per a l'edició de "El tractat del morter", que tenim en les nostres mans. |
En l'evolució del morter, Garcés, fa un extens periple, des de la teoria mandibular, de l'home primitiu, fins a l'actual batedora elèctrica, passant per una mostra de morters utilitzats per distintes cultures per a l'ús de la molinada, les argiles, el gra, la farmacopea Pedra, fang, bronze, i les cultures a què donen nom, es donen cita i il·lustren aquest Museu de la nostra província que ha merescut el Premi Turisme 1999 i una altra sèrie de reconeixements. La seua visita paga la pena.
|