EPIGRAFIA MÈDICA URBANA A CASTELLÓ

És un fet consabut que «els metges han estat sempre professio-nals que han gaudit d’un merescut reconeixement social, no únicament per la seva dedicació als malalts, sinó també com a gent de cultura, com a impulsors d’iniciatives cíviques i com a motors del progrés. Una forma d’expressió d’aquest reconeixement ha estat donar el nom de metges il.lustres o que han destacat per les seves qualitats humanes a carrers de viles i ciutats». Encertada anotació introductòria que pre-nem i transcrivim d’un monogràfic d’on sorgeix la idea d’aquestes lí-nies

Així, malgrat l’honorable lloc que ocupen el nom d’alguns metges insignes en l’epigrafia urbana de Castelló –poden llegir-se al rètol d’algu-nes de la ciutat–, si preguntàrem per la vida i obra o simplement pel seu nom a un centenar de castellonencs cultes, sabuts o erudits, inclosos els metges de la capital, no sé quants contestarien satisfactòriament. Potser podrien comptar-se el seu nombre amb els dits de les mans, tot i que al-guns dels nominats han sigut dels castellonencs més notoris de la seua època i un clar exponent dels hòmens de ciència i de bé, en el seu cor-responent temps.

Aquesta és la pretensió de la present nota, nascuda de la curiosi-tat inquiridora personal, tot i prenent la referència de l’esmentat opus-cle i al temps complementar-ne un altre aparegut en aquestes mateixes pàgines, a la fi d’esmentar aquells metges il.lustres amb la ventura de retolar algun dels carrers de Castelló, la qual cosa ens ajudarà a fer un recorregut per la ciutat i a rescatar-ne la memòria de l'oblit encara que només siga recordant-los nominalment.

No obstant i prèviament, cal anotar que en dècades no massa pretèrites n’hi havien a més uns altres com era el cas del carrer dedicat al pediatra de València, Doctor Ramón Gómez Ferrer (1862-1924) en subs-titució del rètol de Dolores o del Doctor Gea pel de Tenerías, respecti-vament. La desaparició definitiva d’uns altres, com el del Grau dedicat a l’oftalmòleg filipenc, llicenciat en filosofia, escriptor i l’heroi de la in-dependència del seu país, l’empàtic José Rizal [Alonso] (1861-1896). Cambiar-se la seua ubicació primitiva (Amalio Gimeno) o el cas del filàn-trop Guillem Trullols, amb clara referència a èpoques llunyanes del se-gle XIV.

Ens resultarà més grat rememorar els noms d’algunes persones altruistes –autòctones o forànies– dedicades a la ciència o al proïsme –no sempre recordades de la forma més equànime ni la més justa i, de vegades, totalment desmesurada, unes altres ocultant competències àd-huc anorreant el d’unes altres persones com cal i amb major dignitat– que el referent a la mediocritat tan abundant i simpàtica del fervor i de l’entusiasme àlgic del moment que prompte passa i no tardarà en obli-dar-se (podríem citar-ne uns quants) fins i tot alguns altres rètols tan verosímils com és el cas del carrer Cometa Halley o de l’avinguda Concen-tración Harley Davidson.

La relació dels metges es farà d’acord amb l’ordre biocronològic, fent més resò hagiogràfica en qui ha estat menys ponderat –tot i ob-viant, ex professo, els càrrecs polítics per no venir al cas pel que fa als lo-cals– perquè els altres són perfectament coneguts per tots per figurar-ne al nomenclàtor local, bé estar esmentat en uns altres estudis o en qualsevol enciclopèdia i llibres d’història de la medicina.

1. Metges castellonencs

Carrer de Miquel Joan Pascual

Miquel Joan Pascual (n. a Castelló, cap el 1505; m. a València, 1561). Estudià a Alcalá de Henares i a Montpeller. Fou catedràtic de cirurgia a la Universitat de València des de 1548 fins a la seua mort, contribuint amb el seu mestratge al resplendor de l’escola valenciana. Excel.lent coneixedor de totes les teories i sistemes mèdics del seu temps, traduí diverses obres mèdiques i fou autor d’unes altrestantes sobresortint la Praxis médica sive methodus curandi (1555) amb sis reedi-cions ulteriors. El seu fill, Bartomeu Josep Pascual, fou un escriptor notable i rector de la Universitat de València.

El carrer del seu nom substituí l’anterior del Velódromo, tot just al costat de ponent de la plaça de bous, al Parc de Ribalta, districte 12002.

Carrer de Cosme Vives

Cosme Vives (n. a Castelló, 1622; m. a Castelló, 1691). Estudià en les aules de Gramàtica de la seua ciutat natal i doctorat després en me-dicina a València. Fou deixeble de Miquel Joan Pascual. Durant tota la seua vida exercí brillantment sempre a Castelló la professió de metge amb «gran competencia, aprovechamiento y lucidez».

El carrer es troba a l’àrea de la Farola-Ravalet, a la Ronda de la Magdalena, al districte 12004.

Carrer de Domingo Briau

Domingo Briau Sauch (n. a Castelló, 1664; m. a Viena, 1755). Estu-dià gramàtica i retòrica a les aules de la seua ciutat amb el gran huma-nista i famós mestre castellonenc J.M. Falcó (el mateix que nomina el carrer). Posteriorment es doctorà en medicina a la Universitat de Va-lència. Fou un metge de reconegut prestigi «cuya profesión desarrolló con gran competencia, desempeñando el importante cargo de Médico de Cámara del Emperador Carlos VI y María Teresa de Austria hasta su muerte acaecida en 1755... muy sentida en aquella Corte. Está su re-trato en la Academia de Medicina de París».

El carrer d’aquest nom, el de la Fugida de Sant Pere, es troba al costat del migdia del palau de la Diputació, a la Vila, al districte 12004.

Carrer de Pedro Aliaga Pedro Aliaga y Millán (n. a Hellín, Albacete, 1839; m. a València, 1915). Malgrat haver nascut a La Mancha, es pot considerar com un castellonenc més en haver-se criat i educat en aquesta ciutat. Llicen-ciat en ciències i en medicina –que no exercí– es dedicà a l’ensenya-ment com a catedràtic de matemàtiques a l’Institut de Castelló (1865). Fou secretari i director d’aquest centre al temps que desenvolupava la direcció de l’Hospital Provincial. Posteriorment es traslladà a València on seria catedràtic de física al seu institut i alcalde de la ciutat (1910) en el temps de l’Exposició. El carrer d’aquest nom es troba adjunt i al costat sud de l’Insti-tut «Francisco Ribalta», al districte 12001.

Avinguda del Doctor Clará

José Clará Piñol (n. a Torreblanca, Castelló, 1858; m. a Castelló 1946). Pràcticament es pot considerar de Castelló puix que en aquesta ciutat realitzà tota la seua vida. Estudià medicina a València. Va ser metge i cirurgià primer de l’Hospital Provincial de Castelló, forense i Inspector Provincial de Sanitat fins a la seua jubilació forçosa per l’e-dat l’any 1925, essent propulsor de nombroses reformes higièniques a la ciutat de Castelló. Acadèmic Corresponent de la Història (1905). Fa-cilità la vacunació de Ferran a Alcalà, Castelló, Cervera, Les Coves i La Salzedella. «Dedicóse a la Medicina que ejerció con verdadero francis-canismo... En 7 de junio de 1922, nombróle este Ayuntamiento... hijo adoptivo de la población. Acuerdo de verdadera justicia, desde las re-manentes dotes del agradecido y sus incesantes desvelos en pro de la sanidad e higiene de la infancia desvalida y de los pobres todos» i la Cruz de la Orden Civil de Beneficencia.

Al metge dels guants blancs –com també se’l coneixia– «esencia del médico del siglo pasado», al 1922 se li dedicà l’avinguda on s’ubica el seu hospital a l’antiga carretera de Llucena, popularment el camí de l’Alcora, al districte 12002.

Carrer del Doctor Gea Mariño

Vicente Gea Mariño (n. a Castelló, 1871; m. a Castelló, 1956). Estu-diant brillant en el batxillerat cursat a Castelló com en medicina a Va-lència graduant-se el 1895 amb premi extraordinari, respectivament. Esdevingué figura destacada a la facultat, essent consabuda la mútua antipatia que es tenien ell i el professor Peregrín Casanova –qui li donà la nota màxima en anatomia–, i la seua relació amb el doctor F. Moli-ner (1851-1915), el catedràtic de mèdica, de final tan infaust. Traslladat a la capital de França pogué formar-se en l’última època de Jean M. Charcot (1825-1893) i assistir a les leçons du mardi de la Salpêtrière –el centre més atractiu de la medicina clínica francesa de l’època i lloc de reunions de tout Paris, juntament amb Sigmund Freud (1856-1939) qui aleshores encara freqüentava l’hospital–. També amb el cirurgià Jules Péan (1830-1898).

Gea fou un metge generalista, molt visitador i metge consultor reque-rit de totes els llocs inclús des de l’estranger. «Figura preeminente de nuestro primer cuarto de siglo [XX]... por su renombre y actividad profesional adquirió una sólida consideración y fama, haciéndose per-sona conocida y estimada en la ciudad entera». Potser contribuira la seua història personal paramèdica envoltada amb certa aura –suggerent i encisadora–. Gaudia d’especial empatia amb els seus malalts als qui captivava ja en la primera visita: «el cincuenta por cien del diagnóstico te lo da el enfermo, si le dejas hablar». Conversador fascinant i d’exqui-sita cultura mèdica i general, fou un personatge molt singular: la seua història personal paramèdica Amic dels amics (J. Serrano Lloberas –potser la circumstància d’evitar un trist final–, G. Marañón –de qui en-cara es conserva correspondència–, V. Enrique Tarancón, el futur car-denal –«hacía cola esperándole como uno más en la consulta»–, etc). El seu porte de senyor urbanita –el bust d’Adsuara que el seu fill regalà al Col.legi de Metges n’és tota una bona prova– reafirmava la seua per-sonalitat i tarannà capdavanters en una societat agrícola i rural fins a esdevenir tota una institució a Castelló que li havia dedicat el carrer Tenerías (1935) per aclamació popular dels propis veïns, bona part dels quals, malalts seus. Fou concejal síndic de l’Ajuntament, president de la Diputació (durant dos dies, només) i del Col.legi de Metges en dos períodes (des de 1919 a 1927, en què dimití, i des de 1930 a 1932, quan «de nuevo aparecemos los expulsados tan pronto cesó la presión de ti-ranía dictatorial y del progreso... libremente los colegiados nos encar-gan la dirección de su organismo representativo», manifestant-se com un actiu defensor dels interessos del metge «como lo que es, como un profesional necesario» i de la medicina. L’última etapa de la seua vida fou molt discreta i retirada a la seua casa, al carrer d’Herrero número 4. Morí un dissabte del Pregó trascendint més la notícia taurina de l’alter-nativa del dia següent que la del seu òbit, malgrat «su nombre siempre tuvo eco en Castellón». Ni sisquera a la irregular Hoja Informativa del Co-legio de Médicos de Castellón d’aleshores, n’hi han referències del decés d’un dels seus més carismàtics presidents. Curiós. Tampoc no és d’es-tranyar, en aquells anys de reprimenda i més en el cas d’un home d’ide-es anticlericals i republicanes, amic personal i seguidor de F. Gasset... Freqüentment així es gratifica els grans hòmens.

És de justícia dir que Gea Mariño va estar sempre ajudat pel que fóra amb ell, vicepresident del Col.legi i bon company, Juan Bellido Ti-rado (n. a Castelló, 1878; m. a Castelló, 1952) –un excel.lent i dels mil-lors clínics haguts a la ciutat en la primera meitat del segle XX. Un al-tre ignorat–.

L’any 1989 s’obrí el carrer Doctor Gea Mariño, amb els seus peròs, que aboca a la carretera d’Almassora, al Tronío, al districte 12005.

Plaça d’Àngel Sánchez Gozalbo (Doctor Sánchez Gozalbo)

Sobre don Ángel, (n. a Castelló, 1894; m. a Castelló, 1987), un metge analista i un humanista, ja ens hem ocupat (cf. ut supra, 45-47). Llicenciat en medicina a València i doctorat a Madrid introduí l’especialitat de les anàlisis clíniques a Castelló. Fou un dels sabuts castellonencs i benemèrit home de bé amb una extenssíssima biobliografia en la investigació histò-rico-artística, creació literària i recensió.

Se li dedicà una plaça al 1978, a suggerències del Col.legi de Met-ges amb motiu de l’homenatge rendit per l’entitat que havia presidit a la Vila, al complex de sant Agustí, al districte 12001.

Carrer del Doctor Vicente Altava

Sobre Vicent Altava Alegre (n. a Castelló, 1908; m. a Castelló, 1993), un clínic, un mestre i un savi universal, ja ens hem ocupat (cf. ut supra, 48-52). Llicenciat en medicina a València, fou metge de l’Hospi-tal Provincial on formà una escola de Medicina Interna, pragmàtic de la medicina assistencial, realitzà estudis d’investigació clínico-científica entre els quals destaquen els de la leptospirosi. Ha deixat més de sei-xanta publicacions mèdiques. Fundà el Centro de Estudios Médico-Biológicos.

Al 1998, la ciutat de Castelló tingué la deferència de dedicar-li un carrer als afores del Raval de Sant Fèlix, al districte 12004.

Plaça de Miguel Bellido

Miguel Bellido Ribés (n. a Castelló, 1922; m. a Castelló, 2000), met-ge, graduat a València i especialitzat com a anestesista i intensivista. Pel que fa a la seua biografia ens creiem rellevats de publicar-la en restar a la memòria nostra i haver estat suficientment glossada en aquestes ma-teixes pàgines, premsa i algunes revistes locals amb motiu del seu re-cent traspàs, on remetem l’interessat..

S’acordà dedicar-li una plaça l’any 2000, al grup de Grapa, al dis-tricte 12003.

2. Metges no castellonencs de prestigi

2.1. Metges espanyols

Carrer de Miquel Servet

Miquel Servet[o] Conesa (n. a Villanueva de Sigena, Huesca, 1511; m. a Ginebra, 1553). Humanista, teòleg i metge, estudià humanitats a Bar-celona, i medicina a París i Lyon. Les seues contribucions científiques foren notables i escriví Christianismi restitutio, obra teològica on dóna u-na explicació sobre la circulació pulmonar de la sang. Lluny de la seua hipertensió, per inducció de Calví, morí cremat a la foguera per heret-ge a la ciutat de Ginebra.

Se li dedicà el carrer l’any 1935 al camí del Lledó, al districte 12003.

Carrer d’Amalio Gimeno

Amalio Gimeno y Cabañas (n. a Cartagena, Murcia, 1850; m. a Ma-drid, 1936). Des de xiquet residí a València. Estudià medicina a Valèn-cia i Madrid. Catedràtic de patologia general a Santiago i Valladolid, i de terapéutica, materia médica y arte de recetar a la Universitat de València (1877-1888) –la seua etapa científicament més fecumda– després a la de Madrid, on ensenyà higiene i patologia general. És autor d’un com-pendi escolar amb aquest títol i unes altres obres. Ocupà diverses car-teres ministerials i fou membre de les Reales Academias de Medicina, Bellas Artes y Lengua. «Siendo ministro de Instrucción Pública, contri-buyó a la construcción del monumental edificio situado en dicha Ave-nida [Amalio Gimeno], donde se hallan instalados el Instituto Provincial de Enseñanza y las Escuelas Normal de Maestras y de Artes y Oficios, inaugurado en Enero de 1916».

El carrer retolat l’any 1912 en principi substituia el Pany de les Creus, l’actual Avinguda del Rei. Avui s’ubica a la zona del Sequiol, al districte 12005.

Carrer del Doctor Ferran

Jaume Ferran i Clua (n. Corbera d’Ebre, Tarragona, 1852-Barcelo-na 1929). Estudià medicina a Barcelona i s’especialitzà en bacteriologia. Amb I. Paulí dedicà estudis a la fotografia i al vibrió colèric. Va desco-brir la vacuna anticolèrica, la utilitat de la qual fou molt discutida a Es-panya, fins que fou reconeguda per l’Acadèmia des Sciencies de París. Va dirigir el Laboratori Municipal de Barcelona, on creà una vacuna antitífica que s’autoaplicà i una altra antiràbica.

Castelló li dedicà un carrer el 1935, al camí del Lledó, al districte 12003.

Plaça del Doctor Marañón

Gregorio Marañón y Posadillo (n. a Madrid, 1887; m. a Madrid 1960). Metge, historiador i assagista. Fou catedràtic d’endocrinologia de la U-niversitat de Madrid i autor de nombroses obres sobre l’especialitat, sexologia, història a més d’interessar-se per l’estructura de la ciència. El seu llibre Manual del diagnóstico etiológico és una delícia i una peça de mu-seu. Va ser membre de l’Acadèmia Española de la Lengua i va escriure un gran nombre de biografies sobre personalitats històriques espanyo-les sobresortint els estudis sobre les idees biològiques del Padre Feijóo.

La plaça del seu nom es situada al camí de Fadrell, al districte 12005.

Carrer de Ramón y Cajal

Santiago Ramón y Cajal (n. a Petilla de Aragón, Navarra, 1852; m. a Madrid 1934). Cursà medicina a Saragossa, va ser catedràtic d’anatomia de la Universitat de València, d’histologia a la de Barcelona i a la de Madrid. Fruit de les seues investigacions fou la publicació, en fascicles, del seu Manual de Histología, un clàssic en la docència mèdica. Formulà la teoria de la transmissió de l’impuls nerviós per continuïtat entre les cèl.lules independents a la seua obra Teoría del sistema nervioso del hombre y los vertebrados, per la qual cosa se li concedí el premi Nobel l’any 1906, compartit amb l’italià Camilo Golgi. De València estant es distingí per la seua actuació en la lluita contra l’epidèmia del còlera que tan castigà la ciutat el 1885 mantenint discrepàncies amb el propi Ferran. També dedicà temps i estudis a la fotografia, i és autor d’escrits literaris i as-saigs. L’articulista, amb motiu de l’apertura del carrer, escrivia: «Es Ca-jal una gloria legítima de España. Habiendo traspasado su nombre la frontera con sus merecidas obras e importantísimos descubrimientos científicos, perteneciendo a gran número de Academias, estando en posesión de muchas distinciones, habiendo obtenido el premio Nobel, concedido solo a los grandes sabios de fama mundial».

El seu carrer, de nova formació, data de 1906, es situat a l’altre Raval, entre el teatre i Fadrell, al districte 12002.

2.2. Miscel.lània

Carrer del Doctor Fleming

Alexander Fleming (n. Lochfield, Ayrshire, 1881; m. Londres, 1955). Metge i bacteriòleg britànic, catedràtic de microbiologia de la U-niversitat de Londres, descobridor de la penicil.lina un agent no tòxic i de considerable poder antimicrobià trobat fortuïtament, per la qual co-sa rebé el premi Nobel de medicina, l’any 1945, junt amb Ernest B. Chain i Howard W. Florey.

El carrer es situat en la zona de Fadrell, al districte 12005.

Carrer del Doctor Roux

Paul Émile Roux (n. Coufolens, 1853; m. París, 1933). Bacteriòleg francès, col.laborador del seu mestre Pasteur –en els treballs dedicats al còlera de les gallines–, a qui succeí en la direcció de l’Institut Pasteur a París. Célebre per ser el descobridor –amb Yersin– de la toxina diftèri-ca i per les seues investigacions sobre el carboncle, la tuberculosi, la rà-bia i el tètanus. Amb Pasteur perfeccionà la vacunació per microbis a-tenuats i l’introductor de la seroteràpia.

El carrer d’aquest nom és de nova formació i data del 1935, al ra-val de Sant Fèlix, al districte 12004. 

Aquestes són les actuals vies castellonenques retolades amb el nom de metges il.lustres, els quals no estarà de menys recordar per tes-timoniar a tan dignes acreedors encara que només siga nominalment per rescatar-los de l’oblit. L’amnèsia no és sana, dificulta la serenor, es-clerosa la ment i enterboleix el pensament. Eixe és el parer i sentir d’un foraster, de poble amb rogalls d’essència masovera, que només ha pre-tés conéixer-los millor mitjançant aquesta nota divulgativa. En suma, estimar més la seua nova llar domiciliària, laboral i adoptiva, el bressol de les seues filles.

No se li ocurreix d’una altra manera. I en no ser de Castelló de-manar-li més.