Editorial

A primers de març, quan s’escriu aquest editorial, l’anomenada "carrera professional" dels metges està… com sempre. . "Parole, parole", i, de forment, ni un gra. Tan sols notes sindicals en les seues "taules de treball" amb la Conselleria, acords "a punt de signar" que no es concreten mai i res més. I sobretot, en els Collegis de Metges (no oblidem que segueixen titulant-se "col.legis oficials") no s’ha rebut cap avantprojecte de normativa de carrera professional del metge, per discutir en Assemblea de col.legiats i remetre a l’autoritat política les opinions, els desitjos, les demandes, dels interessats. Tots sabem que la professió del metge no tan sols té una vessant diríem "sindicalista" (de defensa dels seus drets de treballador) i molt més importants, de tota la tasca mèdica al sí de la societat, com a tècnic i conseller en la promoció i recuperació de la salut de la població i com a educador sanitari, i en aquest paper fonamental tenen veu (i deurien tindre vot) les associacions professionals (els Col.legis) i en ella queda justificada la necessitat de l’existència dels Col.legis de Metges (que no tan sols defensen els metges de la societat, sinó també a la societat de les possibles activitats desviades dels metges).

I si la Conselleria "passa" de nosaltres i un dia s’aprova un Reglament de Carrera Professional amb mèrits, antiguetats, objetius, formacions continuades, etc.etc., tot quedará molt legal, molt correcte… i a la fi tant ineficaç com la majoria de baremacions de "nivells funcionarials".

Encara què, per després convocar un concurs en què prima la "entrevista personal" i es pot cessar al nomenat quan l’autoritat vulga, no fa falta tanta escenografia. A la fi és el que fa qualsevol empresari privat en la seva empresa, amb la xicoteta, encara que fonamental diferencia, que aquest, en casa seva, és l’amo.

No deuríem oblidar.ho els

METGES DE CASTELLÓ